abcd xavier farré

                  Esforçar-se perquè no passi ni un sol dia sense elevar-se amb els pensaments vers els objectius i les tasques fonamentals. Prou poder ja té sobre meu la norma de “compensació”, amb massa facilitat m’anivella la quotidianitat, és a dir el lloc d’intersecció de tots el punts de vista, el punt de la seva neutralització absoluta. Stanisław Brzozowski, Diari (10.XII.1910)

Un altre poema de Dariusz Pado. LLIBRE DE SOMNIS trobar-se al fons i furgar en el fons mirar cap amunt vers una tèrbola gorja en un mirall reflectint centenars d’esclats trobar algunes conquilles abandonades mirar des de sota la dinastia de capgrossos imatges copsades de pedres verdes trobar un pobre vaixell una barca o un bot mirar en el crepuscle el darrer vol d’una bombolla el somriure d’un noi que el riu adorm capità aquestes són les llampades que hem de percaçar

         El perill quan llegim autors antics rau en el fet que fàcilment n’acceptem una comprensió superficial. En tenim prou de saber què volien dir, i ja no ens preocupem de quina és la relació que estableixen amb la realitat. Ens endinsem en la seva lectura amb un sentiment de distància històrica: no els considerem com una font de coneixement actual. És molt difícil alliberar-se d’aquest prejudici estèril de lectura: la nostra apercepció és tan subtilment i profundament marcada per aquesta suposició que tot el que ens arriba d’aquells llibres troba una menor resistència i a la vegada posseeix un pes inferior. Per això és també del tot plausible que quan en la vida intel·lectual de l’home predomina aquest tipus de lectura, es formin en ell uns trets de superficialitat que li semblen imperceptibles però dels quals s’impregna de manera completa. Aquests trets es poden contagiar en tota la vida intel·lectual, és a dir, s’estenen també en aquelles esferes que no estan relacionades

En totes les antologies, per definició, la tria pot ser sempre discutible. Els factors que determinen aquesta tria són sempre diversos. I més quan els antòlegs són tres. Aquest és el cas de l’ antologia de poesia polonesa que hem preparat recentment amb Abel Murcia i Gerardo Beltrán. Agafar seixanta-un autors en un període de 20 anys és força complicat. Pot ser que alguns pensin que és una xifra bastant elevada, però sempre hi ha el risc que alguns autors en quedin fora. Sincerament, crec que la tria és molt encertada, que hi ha els autors més coneguts, els més valorats per la crítica, i també hi apareixen autors que, en la nostra opinió, haurien de tenir més presència en el panorama literari polonès. Perquè també s’ha de jugar amb el factor que són persones especialitzades en aquella literatura les que fan la tria però que ho miren des d’una perspectiva externa. Sense tenir en compte les animadversions que poden existir entre els diferents poetes, els grups tancats que exclouen algu

No coneixia Emili Teixidor, però feia molt temps que m’acompanyava. Era un dels grans escriptors en llengua catalana. I així quedarà per a les noves generacions de lectors. Et feia sentir orgullós de compartir una llengua, de crear a partir d’una llengua que hem heretat i amb què hem après a definir el món. El trobaré molt a faltar, trobaré a faltar nous llibres d’Emili Teixidor. Però m’alegra poder llegir i rellegir els llibres que ens ha deixat. És el millor homenatge que es mereix qualsevol escriptor.

         Per comprendre bé la poesia anglesa d’autors com S. T. Coleridge, Blake, Keats, Meredith, Shelley, cal no perdre de vista ni un moment la convicció sobre l’essència metafísica de la poesia, cal veure-hi fonamentalment la ποίησις , la creació de la vida, dels nous fets de l’ànima humana, dels nous òrgans d’aquesta, dels nous ens espirituals. Tan sols aquest punt de vista ens protegeix de l’anecdotisme i del sentimentalisme en la poesia. La poesia sorgeix allí on la imatge sintètica del món, el conjunt de pensaments, en una paraula un ens espiritual, una forma ideal de la humanitat és sentida com a alegria i a través de la força s’aferra al seu encant sobre l’esperit i els sentiments, sobre tota la vida. Stanisław Brzozowski, Diari  (10.XII.1910)

CINQUÈ Al final només queda el vent i la neu. El vent i la neu cuiden els seus petits. Penjants, penjolls, esmolats i cristal·lins En una cursa estèril sobre el propi eix. Al final només queda el vent i ala neu. El vent bleixant i la neu en les roderes. L’ull arriba primer sense deixar rastre en l’aire ferrós ple de tarquim, d’estelles que avancen en espiral, com abandonades al vent. I la neu esbufega, s’obtura i es queda cega en ple camp ramificat fins a la vora, l’osca. Tot evocats, donen foscor, una drecera de l’ull.

QUART Fora de la ciutat les paraules són més curtes. En lloc de l’horitzó, un torb blanc. Els sons s’enganxen, convergeixen en punts que algú allí a tot córrer resumeix; una cursa sense corredor perquè la neu esborra els contorns i el boscatge esdevé paret, però tu no pots agafar aire. És potser el moment d’una confessió simple? Perquè en algun moment la neu ho cobrirà tot, ho deixarà en un estadi de congelació definitiu. No hi haurà paraules. El rastre blanc que deixa un avió s’esvairà lentament en el cel blau.

Ahir mateix va sortir a la venda el llibre Poesía a contragolpe (Antología de poesía polaca contemporánea. Autores nacidos entre 1960 y 1980) , un dels darrers projectes en què he tingut la sort de col·laborar. En podeu veure més informació i la història de l’antologia en el blog d’Abel Murcia . És una selecció de 61 poetes i 8 poemes de cada poeta. Ara, després del camí recorregut, fa la sensació de ser un llibre imponent. Però quan l’estàvem preparant el que vèiem era moltes vegades un esforç que ens arribava a exasperar. Però ha arribat a bon port. I puc subscriure perfectament el que diu Abel Murcia en el blog: "Si alguien la disfruta una décima parte de lo que a nosotros nos costó acabarla, estoy seguro de que nos daremos por satisfechos." També us deixo amb la portada del nou llibre. 

Acaba d’aparèixer un nou article a la revista La Náusea. En aquest cas, és sobre un dels grans poetes europeus, encara desconegut, malauradament. L’eslovè Edvard Kocbek. El podeu llegir en aquest enllaç .